:






Tema 2. Aclaració de conceptes: Art Llatinoamericà, indigenisme i identitat



BLOC I: DEFINICIÓ DE CONCEPTES

Tema 1. Delimitació de les àrees d'estudi.

De què parlem?

Terminologia:

Llatinoamèrica Hispanoamèrica

Sud-Amèrica Iberoamèrica

 

Llatinoamèrica va ser colonitzat per nacions llatines (Espanya, Portugal i França), per tant optem per aquest terme perquè farem referències a Països com a Brasil, que quedaria exclòs si només parléssim de art hispanoamericà. I també excloem iberoamericà perquè només inclou els països de la Península Ibèrica.

Hem de partir a partir de la descoberta dAmèrica (1492), que és el punt de partida on começem a parlar de lart llatinoamericà, amb un pes important de Castella i amb menor grau de Portugal. De totes formes al llargs dels segles vorem com es produirà una arribada important de francesos que ja tindran molt a dir des de del punt de vista artístic. Aquestes àrees destudi inclouen des de Centro- Amèrica (Mèxic) fins el Con- Sud (Argentina), amb unes realitats geogràfiques molt diferents i també amb un passat històric diferent.

 

Tema 2. Aclaració de conceptes: Art Llatinoamericà, indigenisme i identitat.

De forma genèrica hauríem de fer la següent classificació:

1. LArt Precolombí o Indígena:

Correspon a les cultures existents a lanterioritat de larribada dels espanyols. Unes cultures que tenien un divers grau devolució. Dins les cultures més evolucionades tenim la cultura asteca, que és important per la confortació directe que tindran amb els primers conquistadors espanyols, concretament amb Hernán Cortés. Dins aquesta cultura hi ha una de les primeres coses a destacar que és que lescala humana no existeix (Piràmide de Nínxols). Altres manifestacions són els de la cultura Maia (Mèxic i Guatemala), que van destacar essencialment pel tractament dels metalls preciosos, sobretot lor. A partir daquestes descobertes es comença a elaborar a Europa la llegenda del Dorado. Per altra banda també tenim la cultura incaica, localitzada essencialment a la zona de lactual Perú i Bolívia, i que a més de tenir una arquitectura consolidada, és important destacar a més de la joieria, les seves escultures ja que els europeus es veuen molt interessats per aquestes formes primitives. I a més daquestes grans cultures que van deixar una riquesa significativa, és evident que tots els pobles tenen una tradició artística. Tenim aquí la cultura de Calchaquí que estava vinculada especialment a la cultura de la mort i enterraments; urnes i altres utensilis.



2. LArt Colonial:

En sentit estricte suposa un doblegament a les imposicions centralistes de Castella. Evidentment Castella ha de plasmar el seu poder a través de la construcció dedificis públics, però a més hem de considerar el paper que va tenir lesglésia que fou fonamental. Aquesta ocupa un paper important a través dels reis catòlics perquè consideren que tenen una missió a complir que és la de evangelitzar aquests pobles, i una manera de fer-ho és a partir de la construcció dedifici, tenim com exemple la Catedral de Mèxic. El barroc per tant serà lestil del poder de lesglésia del període colonial (Cercar Nostra Senyora del Pilar, altar, Brasil). És la manera que troben per atreure un indígena cap aquesta nova religió. El que és més sorprenent de totes maneres en el cas de larquitectura colonial barroca és la monumentalitat.

3. El Període Post- Colonial:

Comença amb els processos independentistes de les primeres dècades del segle XIX (1811-1816, a excepció de Cuba i Puerto Rico). A les hores ens trobem a principis del segle XIX amb una nova estructura social, amb una classe política que són els criollos (espanyols nascuts a Amèrica) que són els que detenten el poder. La manera que tenen de fer tabula rasa amb el passat espanyol és acabant amb el barroc. Com exemple tenim la Catedral de Buenos Aires, que importa lestil neoclàssic que sestava donant al continent europeu. A mesura que ens endinsem en aquest segle XIX, als seus finals ens trobem amb una classe benestant que aspira a assemblar-se culturalment a Europa. És en aquells moments quan es produeixen una sèrie de moviments semblants dEuropa. La modernitat serà la base fins a finals del segle XIX.
El segle XX es veu dominat pels corrents de modernitat propis dEuropa. A partir daquest concepte de modernitat adquirit a Europa comencen a veure la necessitat dadquirir un equilibri entre cultura europea i americana (Vaixell, Torres García). Aquí tenim un dels exemples de Diego Rivera, Tierra y libertad, on ens trobem amb una representació duna sèrie dindígenes.
Hem de dir que les particularitats, o els punts de vista amb els que avui en dia sestudia lart llatinoamericà impliquen dos conceptes que són indigenisme i identitat, amb un pes específic a partir de lany 1992 quan a Mèxic es va commemorar el 500 aniversàri del descobriment dAmèrica. Aquesta data no va ser celebrada per tothom i va suposar una revifada dels moviments indigenistes. Va ser aprofitada per denunciar el genocidi dels espanyols contra les cultures precolombines. Lestudi històric fins aquesta data havia negat el pes de la cultura popular i sobretot el pes del mestissatge.

 

 

Amèrica en general va ser vista com un paradís i així ho demostra la nombrosa literatura de lèpoca que anà configurant un imaginari del Nou Món, de la recerca del Dorado i també un lloc on es permetia la redempció humana, i també a partir del segle XIX hem de tenir en compte que Europa sindustrialitza molt i necessitaria per una banda una expansió. Parallelament els llatinoamericans volen esdevenir europeus. Es produeix una croada ideològica al segle XIX i principis del XX, els americans volen ser europeus i els europeus tenen la visió romàntica del bon salvatge i comencen a interessar-se per les cultures arqueològiques, però només tenint en compte una història selectiva que sestructura dins un pensament anhistòric que negava la pròpia realitat i identitat per voler aconseguir un model que no era el propi. És a dir que per ser europeu no bastava amb larribada dimmigrants, shavia deliminar la població que no ho era. És evident que aquest model civilitzador és duna rotunditat manifesta, sobretot per part dels propis espanyols que han nascut a Amèrica i que no accepten que aquest continent ja estava habitada per una altre població.

Cap a la I Guerra Mundial es produeix una crisi del model civilitzador que posà en evidència una frase de Harnold Toynbee: La irritada introspecció, aquest rebuig cap a la I Guerra Mundial els obligà a mirar cap a dins sobretot perquè Llatino- Amèrica no va intervenir a la Guerra. És a dir que mentre Europa shavia de recuperar Amèrica estava en els seu esplendor. Això provocarà una recuperació daquest passat.

Dins aquest corrent indigenísta de Post-Guerra es comença a donar un fort interès pel paper de lindígena. Això es va donar sobretot a països com Mèxic o Bolívia. El punt de partida el trobem a Mèxic entre 1910 i 1917, amb la revolució dEmiliano Zapata qui (...) és en aquest moment en que els artistes mexicans com Diego Rivera, Orozco, Siqueiros es comprometen directament amb lideal revolucionari i reconeixen les seves tradicions.

Tierra y libertad, Diego Rivera: és molt interessant veure la participació dels indígenes amb una clara voluntat de participació en aquest nou ideal de nació.

Mural, Orozco: ens podem fixar amb tota la presència de la població mestissa.

Els muralistes mexicans shavien influenciat sobretot pel litògraf José Guadalupe Posada (segle XIX), que realitza una sèrie de litografies on amb un caràcter satíric recuperen aquest culte a la mort i si ens fixem parteix duna costum mexicà, com és el culte al mort, per reproduir una forma de la colònia.

De totes maneres hem de dir que lidigenisme dels muralistes està imbuït políticament daquesta idea, necessitat daconseguir una nova nació indígena. Però al marge daquest indigenisme vinculat a la revolució es donen altres formes indigenistes sense un model revolucionari.

El macuto, Oswaldo Gauyasamin: on podem observar una clara influència cubista. El que fa es partir de la seva pròpia cultura.

Cholita, Sabogal.

CHOLA à Mescla entre mestís i indígena.

Fil, Sabogal: ens mostra una indígena de la zona del Perú.

Chola desnuda, Alfredo Guido.

Podem veure la clara diferència lindigenisme mexicà que té un to revolucionari i la resta que és més per mostrar.

Encara que al marge de lindigenisme es dóna un altre concepte de modernitat que és labstracció llatinoamericana. Aquesta és extraordinària perquè té un concepte dabstracció igual a la universalitat. Hi ha una mescla o lligam amb la cultura europea, però aquesta abstracció absolutament freda com és aquesta té com a voluntat reivindicar unes manifestacions modernes al marge de la cultura figurativa.

(Sense Títol, Torres García)

Cap de Caaporá, González Garaño.

 

Però parallelament hem de parlar de identitat nacional, que és un concepte que comença a sorgir cap a 1910-1912, que coincidirà amb les celebracions dels centenaris. Aquest és un model que no té res a veure amb lindigenisme. Aquest suposa recuperar uns escenaris basats en el costum, en els costumisme (Gaucho, Juan Manuel Blanes). Sobretot aquesta recerca didentitat nacional es centrarà amb la temàtica del paisatge. Un paisatge que intenta captar lànima nacional. És una mirada retrospectiva cap a la història més recent, el paisatge natiu. El que ells comencen a assumir no és la tècnica, que és europea, sinó el paisatge que és llatinoamericà.

 





sdamzavas.net - 2020 . ! , ...